Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [11]

9) La formació professional inicial [2]

3.- Contingut i organització curricular

El Govern s’atribueix una nova competència, la de regular la formació professional dual, que combina els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’empresa i al centre de formació (art. 42.2 LOE segons proposta).

Als continguts científics, tecnològics i organitzatius, l’avantprojecte afegeix com a novetat les matèries instrumentals (art. 42.3 LOE segons proposta).

a) Els cicles de formació professional bàsica s’organitzen en els següents blocs:

-          Bloc de comunicació i ciències socials (que inclou les matèries de Llengua castellana i produccions lingüístics, i, si s’escau, Llengua cooficial i produccions lingüístiques; Llengua estrangera i Ciències socials).

-          Bloc de ciències aplicades (que inclou les matèries de Matemàtiques aplicades al context personal i d’aprenentatge en un camp professional i Ciències aplicades al context personal i d’aprenentatge en un camp professional).

Aquesta formació professional bàsica té el mateix objectiu que els PQPI: obtenir una qualificació de nivell u del Catàleg nacional de qualificacions professionals (art. 30.2 LOE vigent i art 42.4 LOE segons proposta).

b) Com ja he comentat abans, el contingut dels cicles formatius de grau mitjà s’amplia amb la inclusió de les següents matèries instrumentals: Comunicació en llengua castellana i, si s’escau, Comunicació en la llengua cooficial; Comunicació en llengua estrangera i Matemàtiques aplicades.

També es preveu, com a novetat, l’oferta de matèries optatives:

Art. 42.5 “Las Administraciones educativas, en el ámbito de sus competencias, podrán ofertar materias voluntarias, relacionadas con el campo o sector profesional del que se trate, cuya superación facilitará la admisión en los ciclos formativos de grado superior en los términos que reglamentariamente se determinen. Estas materias, que podrán ofertarse en modalidad presencial o a distancia, no formarán parte del currículo oficial y su único objeto es facilitar la progresión del alumnado hacia la Formación Profesional de Grado Superior.”

4.- Avaluació

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes es fa per mòduls professionals, i també “per matèries i blocs” (art. 43.1 LOE segons proposta).

La superació dels cicles formatius requereix l’avaluació positiva “en tos els mòduls i, si s’escau, matèries i blocs que els componen” (art. 34.2 LOE segons proposta).

5.- Títols i convalidacions

a) Formació professional bàsica:

Els alumnes que superin un cicle de formació professional bàsica rebran el títol de Tècnic Professional Bàsic corresponent, que serà equivalent al Certificat de Professionalitat de Nivell 1. Aquest títol permet l’accés, prèvia superació d’una prova d’admissió, als cicles formatius de grau mitjà (vegeu l’art. 41.2.c/ LOE segons proposta, on s’esmenten aquestes proves d’admissió, que no s’han de confondre amb les proves d’accés, previstes a l’art. 41.2.e/ LOE segons proposta)

b) Formació professional de grau mitjà:

Els alumnes que superin els ensenyaments de formació professional de grau mitjà rebran el títol de Tècnic de grau mitjà de la corresponent professió, el qual permetrà l’accés directe a totes les modalitats de batxillerat.

Una altra vegada, el Govern s’atribueix la regulació del règim de convalidacions recíproques entre els mòduls professionals d’un cicle formatiu de grau mitjà i les matèries de batxillerat, i establirà les matèries que són necessàries per a obtenir el títol de batxiller. També es regularan les convalidacions entre els estudis de formació professional i els ensenyaments artístics i esportius (art. 44.2 LOE segons proposta).

c) Cicles formatius de grau superior:

No hi ha novetats en aquest grau de la formació professional: el títol que obtindran els alumnes que superin els cicles és el de Tècnic Superior, que permet l’accés directe als estudis universitaris de grau pel procediment que reglamentàriament es determini, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes.

Com podem observar de tot el que he comentat, l’avantprojecte de llei orgànica suprimeix l’exigència de tenir un títol acadèmic com a condició per a accedir als diferents cicles formatius:

-          a la formació professional bàsica s’accedeix sense tenir cap titulació;

-          també es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà després de superar un cicle de formació professional bàsica i una prova d’admissió (és a dir, amb el títol de Tècnic Professional Bàsic, que de fet no és més que un certificat de professionalitat de nivell 1, no un títol acadèmic pròpiament dit);

-          finalment, a la formació professional de grau superior es pot accedir havent aprovat totes les matèries del batxillerat (sense tenir el títol de batxiller) i també, directament, amb el títol de Tècnic de grau mitjà i després de superar una prova d’admissió.

Per tant, l’avantprojecte introdueix un itinerari d’accés directe als diferents cicles formatius, sense necessitat d’haver superat l’educació secundària obligatòria ni el batxillerat, com està regulat actualment. En conseqüència, la superació de determinades proves d’accés o de cursos de formació específics es declara equivalent als títols acadèmics als efectes d’accedir als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, que se separen definitivament dels estudis acadèmics com el batxillerat,

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [10]

8) La formació professional inicial [1]

1.- Novetats de la formació professional del sistema educatiu

S’afegeix a les finalitats de la formació professional inicial la de “permetre la progressió de l’alumnat en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació” (art. 39.2 i 40.1.g/ LOE segons proposta) i “conèixer i prevenir els riscos mediambientals” (art. 40.1.h/ LOE segons proposta).

La novetat més destacable és la introducció en la formació professional inicial dels cicles de formació professional bàsica (art. 39.3 LOE segons proposta) que substitueixen els programes de qualificació professional inicial, que formen part de l’ESO. La proposta, en canvi, els inclou en els cicles de la formació professional.

Aquests cicles de formació professional bàsica “contribuiran a què l’alumnat adquireixi o completi les competències bàsiques de l’aprenentatge permanent” (art. 40.2 LOE segons proposta).

Els cicles formatius de grau mitjà contribuiran, a més, “a ampliar les competències bàsiques de l’aprenentatge permanent, adaptant-les a un camp o sector professional que permeti l’alumnat desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i autonomia” (art. 40.3 LOE segons proposta).

Una vegada més, l’avantprojecte introdueix una remissió a la futura reglamentació del Govern de l’Estat:

Art. 39.4 “El Gobierno desarrollará reglamentariamente las medidas que resulten necesarias para permitir la correspondencia de los Certificados de Profesionalidad regulados en el apartado 3 del artículo 26 de la Ley 56/2003, de 16 de diciembre, de Empleo, con los títulos de formación profesional del sistema educativo.”

2,- Condicions d’accés als cicles formatius

a) Formació professional bàsica

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Tenir complerts quinze anys d’edat i haver cursat el primer cicle general d’ESO

-          Excepcionalment, tenir complerts quinze anys d’edat i haver cursat el segon curs de l’ESO, havent repetit almenys un curs acadèmic.

És un greu error de l’avantprojecte la segona possibilitat que preveu, obertament, la possibilitat d’abandonar l’ESO als quinze anys sense haver superat el segon curs, accedint a uns estudis de formació professional que no permeten l’obtenció de cap títol (només una qualificació d nivell 1 del catàleg nacional de qualificacions professionals, art. 42.4 LOE segons proposta). En qualsevol cas, els cicles de formació professional bàsica no són estudis obligatoris (la LOMQE els inclou en l’educació bàsica, juntament amb l’educació primària i l’ESO, art. 3.3 LOE segons proposta), però l’avantprojecte només s’atreveix a “proposar als pares o tutors la incorporació de l’alumne a un cicle de formació professional bàsica”:

“Artículo 30. Propuesta de acceso a Formación Profesional Básica.

Cuando el alumno no se encuentre en condiciones de alcanzar el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas, el equipo docente podrá proponer a los padres o tutores, en su caso a través del consejo orientador, la incorporación del alumno a un ciclo de Formación Profesional Básica, siempre que cumpla los requisitos establecidos en el artículo 41.1 de esta ley orgánica.”

b) Cicles formatius de grau mitjà

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Estar en possessió del títol de graduat en ESO per l’opció d’ensenyaments aplicats.

-          Estar en possessió del títol de graduat en ESO per l’opció d’ensenyaments acadèmics i haver superat amb posterioritat una avaluació final d’ESO per l’opció d’ensenyaments aplicats.

-          Estar en possessió del títol de tècnic professional bàsic i haver superat una prova específica d’admissió, d’acord amb les condicions que el Govern determini reglamentàriament.

-          Haver superat un curs de formació específica per a l’accés a cicles de grau mitjà en centres públics o privats. Les matèries del curs i les seves característiques bàsiques seran regulades pel Govern.

-          Haver superat una prova d’accés d’acord amb els criteris establerts pel Govern.

En els dos darrers supòsits d’accés es requerirà tenir disset anys complerts en l’any de la realització de la prova.

Una vegada més, el Govern s’atribueix la competència per a regular les matèries i les característiques bàsiques del curs de formació per a l’accés a la formació professional, competència actualment atribuïda a les Administracions educatives ( art. 41.5 LOE vigent, des de la LOE, per ex. a l’article 32.3.b).

Les proves específiques per a l’accés a la formació professional actualment estan també atribuïdes a les Administracions educatives (art. 41.2 LOE vigent), i ara en canvi el Govern establirà els criteris de les proves d’accés, amb una evident invasió de competències.

b) Cicles formatius de grau superior

L’accés requerirà una de les següents condicions:

-          Estar en possessió del títol de batxiller o del certificat acreditatiu d’haver superat totes les matèries de batxillerat o d’un títol de Tècnic de grau mitjà; i a més ser admès pel centre de formació professional després de superar una prova d’admissió, d’acord amb les condicions que el Govern estableixi reglamentàriament.

-          Haver superat un curs de formació específic per a l’accés a cicles de grau superior en centres públics o privats autoritzats per l’administració educativa. Les matèries del curs i les seves característiques bàsiques seran regulades pel Govern.

-          Haver superat una prova d’accés, d’acord amb els criteris establerts pel Govern (i tenir 19 anys complerts en l’any de realització de la prova).

Sorprenentment, no s’exigeix tenir el títol de tècnic amb caràcter previ a la prova, com està regulat actualment, art. 41.5 LOE vigent. Els cursos i les proves      hauran de permetre acreditar els coneixements suficients per cursar els cicles de grau superior, art. 51.3.c/ LOE segons proposta.

El Govern establirà els criteris bàsics relatius a l’exempció d’alguna part de les proves d’accés als graus mitjà i superior, en funció de la formació o experiència professional acreditada per l’aspirant. Actualment correspon a les administracions educatives regular aquestes exempcions (art. 41.4 LOE).

Es preveu, finalment, que els alumnes que no hagin superat les proves o que desitgin elevar les qualificacions obtingudes en les proves, podran repetir-les en convocatòries successives, prèvia sol·licitud (art. 41.5 LOE segons proposta).

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [9]

7) Accés a la universitat

La nova redacció de l’article 38 LOE no té, pràcticament, cap punt de coincidència amb la regulació actual de la prova d’accés a la universitat. S’hi poden destacar els següents aspectes:

1) Desapareix la prova única per accedir als estudis universitaris, la qual permet valorar, juntament amb les qualificacions obtingudes al batxillerat, la maduresa acadèmica i els coneixements adquirits en aquest, així com la capacitat per seguir amb èxit els estudis universitaris (art. 38.1 LOE vigent).

Això és conseqüència directa de la introducció de l’avaluació final del batxillerat (art. 36.bis LOE segons proposta)

2) El nou text atribueix al Govern “l’establiment de la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d’admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent” (art. 38 LOE segons proposta).

Aquest procediments utilitzaran algun o alguns del següents criteris de valoració dels estudiants:

a) Qualificació final del batxillerat.

b) Modalitat i via cursades en el batxillerat, en relació amb la titulació elegida.

c) Qualificacions obtingudes en matèries concretes dels cursos de batxillerat, o de l’avaluació final de batxillerat.

d) Formació acadèmica o professional complementària.

e) Avaluació específica de coneixements i/o d’aptituds personals.

f) Estudis superiors cursats amb anterioritat.

3) Quan la universitat “estableixi procediments d’admissió en alguna titulació oficial, l’accés vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d’admissió (amb una ponderació de la qualificació final del batxillerat com a mínim del 60% del resultat final del procediment d’admissió)”.

Quan no s’estableixi procediments d’admissió, l’accés als ensenyaments universitaris de caràcter oficial vindrà determinat exclusivament per la qualificació final de batxillerat.

4) En aquest precepte hi ha una evident invasió de competències, ja que l’art. 172.1.a) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, sense perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva relativa a la coordinació dels procediments d’accés a les universitats, i l’art. 172.2.d) atribueix la competència compartida en relació amb el règim d’accés a les universitats.

Aquest precepte reprodueix les previsions dels apartats 4.3, 4.4 i 4.6 del RD 1742/2003, de 19 de desembre, que no es va arribar a aplicar mai, i ignora totalment les competències autonòmiques de desenvolupament normatiu i de coordinació dels procediments d’accés a les universitats (fins i tot s’ha suprimit la referència actual de l’art. 38 LOE a la consulta prèvia a les Comunitats Autònomes).

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [8]

6) El batxillerat

1.- Accés als estudis de batxillerat

S’amplien els requisits per a l’accés als estudis de batxillerat: a més d’estar en possessió del títol de graduat en educació secundària obligatòria, caldrà haver superat l’avaluació final d’educació secundària obligatòria per l’opció d’ensenyaments acadèmics (art. 32.2 LOE, segons proposta).

És a dir, per accedir al batxillerat no caldrà haver cursat el quart curs d’ESO per l’opció d’ensenyaments acadèmics, però sí haver superat l’avaluació final d’ESO per aquesta opció (per això, l’art. 29.1 preveu la possibilitat de realitzar l’avaluació final per qualsevol opció, independentment de l’opció cursada en quart curs, i fins i tot per ambdues opcions en la mateixa ocasió).. En definitiva, es restringeix molt l’accés als estudis d’aquesta etapa educativa.

Es manté el límit actual de permanència en el batxillerat durant quatre anys com a màxim. Però es matisa aquesta duració màxima amb una previsió de les regles permeses per a repetir els cursos:

Art. 29.4 “Sin superar este máximo, podrán repetir cada uno de los cursos de Bachillerato una sola vez como máximo, si bien excepcionalmente podrán repetir uno de los cursos una segunda vez, previo informe favorable del equipo docente.”

2.- Organització curricular del batxillerat

La principal, i sorprenent, novetat de la regulació curricular del batxillerat és el tancament total de l’organització dels dos cursos, sense cap marge per al desenvolupament posterior per les Administracions educatives, a les quals correspon actualment l’ordenació de les matèries optatives (art. 34.7 LOE vigent) i també la participació en l’establiment pel Govern “de l’estructura de les modalitats, les matèries específiques de cada modalitat i el nombre d’aquestes matèries que han de cursar els alumnes” (art. 34.3 LOE vigent). Actualment, els centres “han de concretar l’oferta de les matèries optatives en el seu projecte educatiu” (art. 34.7 LOE vigent).

Totes aquestes referències a les Administracions educatives i a l’autonomia curricular dels centres per concretar l’oferta d’optatives han quedat suprimides en el nou text legal, que en canvi estableix, amb detall, l’estructura curricular de cadascun dels dos cursos de batxillerat, determinant les matèries comuns, específiques i optatives de cada curs, i fins i tot estableix les dues vies de la modalitat de ciències (Ciències i enginyeria i Ciències de la salut) i d’Humanitats i ciències socials (Humanitats i Ciències socials). Actualment, les vies del batxillerat són només una possibilitat d’organització (art. 34.4 LOE vigent).  

Les tres modalitats del batxillerat són, segons la proposta, les següents:

a) Arts.

b) Ciències (en lloc de l’actual Ciències i tecnologia), amb les dues vies esmentades.

c) Humanitats i ciències socials, també amb dues vies.

El Batxillerat s’organitza “en matèries obligatòries comuns, matèries obligatòries específiques que tots els alumnes han de cursar en funció de la via escollida i matèries optatives” (art. 34.2 LOE segons proposta).

De les matèries comuns se suprimeixen les Ciències per al món contemporani i del títol de la Filosofia cau la referència la ciutadania.

La resta de matèries obligatòries comuns es distribueixen de la següent manera en cada curs:

Primer curs:

a) Llengua castellana i literatura I i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura I.

b) Educació física.

c) Filosofia.

d) Primera llengua estrangera.

Segon curs:

a) Llengua castellana i literatura II i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura II.

b) Història de la filosofia.

c) Història d’Espanya.

d) Primera llengua estrangera.

Les matèries obligatòries específiques de cada modalitat són les següents:

Modalitat d’arts:

a) En primer curs: Dibuix tècnic I; Dibuix artístic I; i Volum.

b) En segon curs: Dibuix tècnic II; Dibuix artístic II; i Història de l’art.

Modalitat de ciències:

a) En primer curs:

-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques I; Física i química; i Dibuix tècnic I.

-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques I; Física i química; i Biologia i geologia.

b) En segon curs:

-          Via Ciències i enginyeria: Matemàtiques II; Física; i Dibuix tècnic II.

-          Via Ciències de la salut: Matemàtiques II; Química; i Biologia.

Modalitat d’Humanitats i ciències socials:

a) En primer curs:

-          Via Humanitats: Llatí I; Història del món contemporani; i Literatura universal.

-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials I; Història del món contemporani; i Literatura universal.

a) En segon curs:

-          Via Humanitats: Llatí II; Geografia; i Història de l’art.

-          Via Ciències socials: Matemàtiques aplicades a les ciències socials II; Geografia; i Economia de l’empresa.

Es limiten les matèries optatives a una única en cada curs. Els centres hauran d’oferir, almenys, les següents matèries optatives:

En primer curs: Segona llengua estrangera i Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

En segon curs: Segona llengua estrangera.

A més, els centres podran oferir, entre altres matèries optatives, les matèries específiques no cursades per l’alumne per correspondre a una altra via, o:

En la modalitat d’Arts: al primer curs, Cultura audiovisual; al segon curs, Tècniques d’expressió gràfica i plàstica.

En la modalitat de Ciències: al primer curs, Economia o Ciències de la terra i del medi ambient.

En la modalitat d’Humanitats i ciències socials: al primer curs, Grec o Economia; al segon curs, Grec o Història de l’Art.

3.- L’avaluació final de batxillerat

Les característiques de l’avaluació final de batxillerat són, pràcticament, idèntiques a les de l’ESO. Hi ha algunes diferències entre les dues avaluacions finals:

-          A l’avaluació final del batxillerat es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l’etapa (art. 36.bis.1 LOE segons proposta). A l’avaluació final de l’ESO es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius de l’etapa (art. 29.2 LOE segons proposta).

-          A l’avaluació final de batxillerat només es podran presentar aquells alumnes que hagin obtingut avaluació positiva en totes les matèries (art. 36.bis.1 LOE segons proposta), En canvi, a la de l’ESO els alumnes es poden presentar amb un màxim de dues matèries amb avaluació negativa (art. 29.3 LOE segons proposta).

Igual que a les proves de final de l’ESO, els criteris d’avaluació seran establerts pel Govern per a tot el sistema educatiu espanyol. Les característiques generals de les proves seran també fixades pel Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, i hauran de realitzar-se en el centre en el qual l’alumne cursi els seus estudis, i seran aplicades i qualificades per especialistes externs al centre. Tal com ja he comentat en relació amb l’avaluació final de l’ESO, hi ha en tot això una evident i flagrant invasió d les competències autonòmiques en matèria d’educació.

La superació de l’avaluació final del batxillerat requerirà una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10. Els alumnes que no hagin superat aquesta avaluació o que desitgin augmentar la seva qualificació final de batxillerat podran repetir l’avaluació en convocatòries successives, prèvia sol·licitud.

4.- El títol de batxiller

Igual que ja hem vist en relació amb el títol de graduat en ESO, l’obtenció del títol de batxiller s’endureix en relació amb la situació actual, en què per obtenir el títol només és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos (art. 37.1 LOE vigent).

En canvi, d’acord amb l’avantprojecte de llei orgànica l’obtenció del títol de batxiller requereix la superació de l’avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10 (obtinguda a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del batxillerat ponderada al 60%, i de la nota obtinguda a l’avaluació final al 40%). Aquesta fórmula és molt semblant a la que s’estableix a l’art. 31.1 per a la qualificació final de l’ESO (amb una ponderació diferent del 70% i 30%).

A més de les proves per obtenir directament el títol de batxiller (art. 69.4 LOE), a l’art. 37 es preveu una altra via paer a l’obtenció del títol de batxiller:

“Art. 37.1 No obstante lo anterior, los alumnos que tengan el título de Técnico de grado medio podrán obtener el título de Bachiller por la superación de las materias necesarias para alcanzar los objetivos generales del Bachillerato, que serán determinadas en todo caso por el Gobierno, así como la evaluación final de Bachillerato.”

Una darrera via d’obtenció del títol de batxiller prevista en aquest article és la finalització dels ensenyaments professionals de música i dansa, “si supera les matèries necessàries per a assolir els objectius generals del batxillerat, que seran determinats pel Govern, així com l’avaluació final de batxillerat”. Aquest procediment per obtenir el títol de batxiller és una repetició de l’article 50.2 LOE (que en la versió actual no inclou cap referència al Govern per determinar les matèries necessàries, però que també ha estat modificat per l’avantprojecte amb una redacció idèntica a la de l’art. 37.1).

Al títol de batxiller haurà de constar la modalitat i via cursada, així com la qualificació final del batxillerat, calculada segons la fórmula que he comentat abans.

Finalment, només em queda assenyalar que l’avaluació positiva en totes les matèries del batxillerat sense haver superat l’avaluació final del batxillerat donarà dret a l’alumne a obtenir un certificat que comportarà efectes laborals i els acadèmics previstos a l’art. 41.3.a de la llei, és a dir, l’accés als cicles formatius de grau superior. El títol de batxiller faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l’educació superior.