diumenge, 11 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [5]


5) L’educació secundària obligatòria [1]


1.- Organització curricular dels tres primers cursos de l’etapa

De forma contrària a l’educació primària, l’organització de l’ESO recupera els dos cicles, si bé d’una duració diferent: “el primer de tres anys acadèmics i el segon amb caràcter propedèutic d’un any acadèmic” (nou art. 23.bis LOE).

Es manté l’organització en matèries, però la llei regula la de cada curs de l’etapa amb tot detall, sense cap marge al desenvolupament autonòmic, i amb les següents novetats:

a) Al primer curs la matèria “Ciències de la naturalesa” porta l’especificació de “biologia i geologia”; en canvi, al segon curs, aquesta matèria es concreta en “física i química”.

b) Al primer curs s’inclouen les matèries “Educació plàstica i visual” i “Tecnologies”. Al segon curs se substitueixen per la “Música” i l’”Educació cívica i constitucional”.

c) A més de les ja esmentades, el primer i el segon curs coincideixen en les següents matèries: “Educació física”, “Ciències socials, geografia i història”, “llengua castellana i literatura, i si n’hi ha, llengua cooficial i literatura”, “Primera llengua estrangera” i “Matemàtiques”.

d) Desapareix la matèria d’educació per a la ciutadania i els drets humans, que s’havia de cursar en un dels tres primers cursos per tot l’alumnat.

e) Al llarg dels dos primers cursos, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. Dins l’oferta de les matèries optatives, se suprimeix la menció a la cultura clàssica.

f) Se suprimeix també la limitació actual en els dos primers cursos del màxim de dues matèries més que en l’últim cicle d’educació primària (art. 24.6 LOE vigent).

g) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 24.7 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 24.4 LOE, segons la proposta).

h) Al tercer curs, la matèria de Ciències naturals es desdobla en dues matèries: “Biologia i geologia” i “Física i Química”, que han de cursar tots els alumnes, a més de les matèries del primer i segon curs, enumerades a l’apartat c) anterior. En matemàtiques, es alumnes poden optar per dues modalitats diferents: una d’iniciació als ensenyaments acadèmics i una altra d’iniciació als ensenyaments aplicats.

i) Tots els alumnes del tercer curs han de cursar també la matèria de Música i una matèria de modalitat (que només són dues: “Disseny i tecnologia” i “Utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”, les úniques previstes a l’art. 24.4 LOE, segons la proposta).

j) Al tercer curs, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. En l’oferta de matèries optatives s’ha d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual. Tampoc apareix en aquest tercer l’oferta de la cultura clàssica.


2.- Organització del quart curs de l’ESO

Aquest quart curs de l’etapa és el que sofreix un major nombre d’innovacions:

a) El quart curs passa de tenir un “caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral” (art. 25.6 LOE vigent) a “un caràcter propedèutic” (art. 25.1 LOE, segons proposta), és a dir, aquest curs es converteix en un ensenyament preparatori per a l’estudi d’una disciplina. I en conseqüència, en lloc de la possibilitat actual d’establir agrupacions de les matèries en diferents opcions, s’estableix amb caràcter general que el quart curs “es podrà cursar en l’opció d’ensenyaments acadèmics per a la iniciació al Batxillerat, o en l’opció d’ensenyaments aplicats per a la iniciació a la Formació Professional”.

b) De les matèries obligatòries, se suprimeixen l’Educació eticocívica i la de Ciències socials, geografia i història. Les Matemàtiques s’ofereixen en les mateixes modalitats del tercer curs: l’una corresponent a ensenyaments acadèmics i l’altra a ensenyaments aplicats.

c) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments acadèmics hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Física i Química o Geografia i Història;
-          Biologia i Geologia o Llatí;
-          Una matèria optativa (reduint-se l’optativitat actual: “Els alumnes poden cursar una o més matèries optatives d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives”, art. 25.3 LOE vigent). En l’oferta d’optatives, només es preveu l’obligació d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual.

d) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments aplicats hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Ciències aplicades a l’activitat professional;
-          Tecnologies de la Informació i la Comunicació;
-          Una matèria optativa (l’oferta de matèries optatives haurà d’incloure la matèria d’iniciació a la vida laboral i l’activitat emprenedora, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica).

e) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 25.4 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 25.6 LOE, segons la proposta).

f) S’ha de garantir que els alumnes puguin assolir l’adequat nivell de competències bàsiques establert per a l’ESO tant per l’opció d’ensenyaments acadèmics com per la d’ensenyaments aplicats (art. 25.7 LOE, segons proposta).


3.- Programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle

La nova redacció de l’article 27 LOE introdueix uns programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle (és a dir, en els tres primers cursos) que són una versió dels actuals “programes de reforç de les capacitats bàsiques per als alumnes que ho requereixin per poder seguir amb aprofitament els ensenyaments de l’educació secundària” (art. 24.8 LOE vigent) i dels “programes de diversificació del currículum des de tercer curs d’educació secundària obligatòria, per a l’alumnat que ho requereixi després de l’oportuna avaluació” (art. 27.1 LOE vigent).

Els nous programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment es poden implantar des del segon curs (a diferència de les actuals diversificacions del currículum des de tercer curs) i el seu contingut és pràcticament idèntic: una metodologia específica a través d’una organització de continguts, activitats pràctiques i, si s’escau, de matèries, diferent de l’establerta amb caràcter general” (art. 27.1 LOE vigent i nova proposta).  

Els requisits per a incorporar-se als nous programes són haver repetit almenys un curs en qualsevol etapa i una vegada cursat el primer curs, no estiguin en condicions de promocionar a segon per la via ordinària, o que una vegada cursat el segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer per la via ordinària (per tant, el programa es desenvolupa al llarg de dos cursos en el primer supòsit, o només en tercer curs, en el segon supòsit), evitant-se en definitiva la repetició d’un curs d’ESO.

El projecte de llei preveu, fins i tot, la incorporació excepcional a un programa de millora de l’aprenentatge i el rendiment quan els alumnes no estiguin en condicions de promocionar al quart curs, “per a repetir tercer” (art. 27.3 LOE, segons proposta).

Aquest programes van dirigits a aquells “alumnes amb dificultats generalitzades d’aprenentatge no imputables a manca d’estudi o esforç” (art. 27.3 LOE, segons proposta), amb la finalitat que els alumnes “puguin cursar el quart curs per la via ordinària i obtinguin el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria” (art. 27.1 LOE, segons proposta).


En la propera nota continuaré amb l’avaluació d’aquesta etapa.


dijous, 8 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [4]


4) L’etapa de l’educació primària


1.- Organització curricular de l’etapa

D’entrada, desapareixen els cicles de l’etapa, que ara s’organitzarà en sis cursos sense agrupar-los de dos en dos com succeeix actualment.

L’àrea actual de Coneixement del medi natural, social i cultural es divideix en dos àrees, la de Ciències de la naturalesa i la de Ciències socials.

Se suprimeix l’àrea d’educació per a la ciutadania i els drets humans, prevista en un dels cursos del tercer cicle de l’etapa.

S’afegeix un apartat 4 a l’article 19, amb la següent redacció:

“La lengua castellana o la lengua cooficial sólo se utilizarán como apoyo en el proceso de aprendizaje de la lengua extranjera. Se priorizarán la comprensión y la expresión oral.”


2.- L’avaluació dels alumnes durant l’etapa

Se substitueix l’accés de l’alumnat al cicle següent per l’accés al curs següent, després d’assolir les competències bàsiques corresponents i el grau de maduresa adequat.

Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 20 de la LOE:

“No obstant el que s’assenyala a l’apartat anterior, l’alumnat que no hagi assolit algun dels objectius de les àrees pot passar al cicle o etapa següent sempre que aquesta circumstància no li impedeixi seguir amb aprofitament el nou curs. En aquest cas ha de rebre els suports necessaris per recuperar els objectius esmentats.”

El nou apartat 3 d’aquest article 20 de la LOE inclou una avaluació de tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de Primària, “en la qual es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques en comunicació lingüística i matemàtica”. Aquesta avaluació substitueix, de fet, l’avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, prevista a l’article 21 LOE (en el seu redactat actual) en finalitzar el segon cicle de l’educació primària.

L’avaluació de diagnòstic del final del segon cicle és “competència de les administracions educatives, (i) té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa” (art. 21 LOE, suprimit per l’avantprojecte amb un nou redactat que comentaré després).

En canvi aquesta nova avaluació del final del tercer curs no s’atribueix a les administracions educatives, ja que “les característiques seran les indicades en els apartats 2 i següents de l’article 21 per a l’avaluació de final de l’Educació Primària” (art. 20.3 LOE, segons el nou redactat de l’avantprojecte), característiques atribuïdes directament al Govern de l’Estat, no a les administracions educatives.

La finalitat de la nova avaluació de final del tercer de Primària és molt diferent a l’avaluació de diagnòstic:

“De resultar desfavorable esta evaluación, el equipo docente deberá adoptar las medidas ordinarias o extraordinarias más adecuadas, que podrán incluir la repetición del tercer curso” (art. 20.3 LOE, segons nova redacció).

S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 20, totalment innecessari, ja que el seu contingut és pràcticament idèntic a l’art. 19.1 LOE (no modificat per l’avantprojecte, i per tant quedarà en vigor). Comparem els dos textos:

LOE, art. 19.1. En aquesta etapa es posa especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats.

LOE, art. 20.4. Se prestará especial atención en la etapa de Educación Primaria a la atención personalizada de los alumnos, la realización de diagnósticos precoces y al establecimiento de mecanismos de refuerzo para lograr el éxito escolar.


3.- L’avaluació final de l’Educació Primària

L’article 21 de la LOE rep un redactat totalment diferent: de l’avaluació de diagnòstic passem ara a l’avaluació final de l’etapa, que no existia en la LOE.

Evaluación final de Educación Primaria.
1. Al finalizar el sexto curso de Educación Primaria, se realizará una evaluación a todos los alumnos, sin efectos académicos, en la que se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y de cumplimiento de objetivos de la etapa. Su resultado tendrá carácter informativo y orientador para los centros, el equipo docente, las familias y los alumnos.

2. Los criterios de evaluación serán establecidos por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español. Las características generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.

3. Las pruebas deberán ser realizadas por las respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al centro.

En aquest nou precepte hi ha problemes greus de possible inconstitucionalitat. El Govern de l’Estat no pot assumir la competència exclusiva per a establir els criteris d’avaluació ni les característiques generals d’aquestes proves, s’hauria de limitar, com a molt, als aspectes bàsics. Com aquestes proves es referiran a la globalitat del currículum cursat pels alumnes, i no només als aspectes bàsics, les haurien d’establir les administracions educatives, que són les responsables de fixar el currículum de l’etapa.

Per una altra banda, i atès el “caràcter informatiu i orientador per als centres, l’equip docent, les famílies i els alumnes” (art. 21.1 de l’avantprojecte), aquestes proves no poden tenir caràcter de normativa bàsica, ja que no tenen cap incidència sobre la superació de l’etapa educativa ni tampoc sobre cap titulació acadèmica o professional dels alumnes (l’Estat, per tant, no pot invocar les competències previstes a l’article 149.1.30 de la Constitució).

En conseqüència, a més de ser molt discutible el caràcter bàsic de l’avaluació final de l’educació primària, s’ha de rebutjar per invasió de competències la remissió al Govern de l’Estat de l’establiment dels criteris d’avaluació i de la fixació de les característiques generals de les proves, sense que salvi aquesta invasió competencial el tràmit de consulta prèvia a les Comunitats Autònomes, en el cas de les característiques generals de les proves.







dimarts, 6 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [3]

3) Nova definició del currículum bàsic




La nova redacció de l’article 6 de la LOE, sobre el currículum, introdueix moltes modificacions en la definició que sobre aquest concepte havia mantingut l’Estat des de la LOGSE (1990), que va ser la primera llei estatal en definir-lo amb caràcter bàsic, però no orgànic. Enumero, breument, aquestes innovacions:





1.- Contingut del currículum


Desapareixen de la definició del currículum (a l’apartat 1 de l’art. 6 LOE) els objectius dels diferents ensenyaments. Per tant, el currículum inclou “el conjunt de competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments”.


2.- Currículum bàsic, que ha de fixar el Govern de l’Estat


Desapareix tota referència als “aspectes bàsics” del currículum que ha de fixar l’Estat: la llei atribueix al Govern la competència per a establir i definir la globalitat de les competències bàsiques de cada ensenyament i els criteris per a la seva avaluació, i no només els aspectes bàsics, com succeïa fins ara.

Se substitueixen també els “aspectes bàsics dels continguts” o els “continguts bàsics dels ensenyaments mínims” pels “continguts comuns necessaris per a l’adquisició de les competències bàsiques” que s’amplien fins al 65% i el 75%, segons tinguin o no llengua cooficial les Comunitats Autònomes.

En definitiva, i de manera descarada, hi ha una ampliació del concepte “ensenyaments mínims” establert a la LODE (1985), a la disposició addicional 1.2.c), com a concreció dels aspectes bàsics del currículum que han de ser fixats per l’Estat.

L’Estat no pot reassumir competències i reduir les de les Comunitats Autònomes, augmentant els horaris dels ensenyaments mínims en un 10%, com fa aquest apartat 2 de l’art.6 LOE. De fet s’està modificant el règim de distribució de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes a través d’una llei estatal, i no a través de la Constitució o els Estatuts d’Autonomia.



3.- Establiment dels currículums per les Administracions educatives

L’apartat 3 d’aquest precepte atribueix a les Administracions educatives l’establiment del currículum dels diferents ensenyaments, d’una manera molt menys respectuosa amb les seves competències per desenvolupar la normativa bàsica estatal: així, explícitament se’ls recorda a les Comunitats Autònomes que hauran de “respectar i integrar els ensenyaments mínims (...) i que desenvoluparan els continguts comuns i podran establir directrius pedagògiques, reconeixent en tot cas cert grau d’autonomia als centres educatius”.

Aquesta darrera referència als mètodes pedagògics se la podia estalviar el legislador estatal, ja que la metodologia dels ensenyaments no ha format mai part dels aspectes bàsics del currículum, i per tant no cal recordar en un precepte bàsic que les administracions educatives podran establir directrius pedagògiques, quan aquestes administracions són les competents per a establir els mètodes pedagògics del currículum.


4.- Intervenció dels centres educatius en el desenvolupament del currículum

Després de reproduir en l’apartat 4 les previsions actuals de la LOE, en el sentit que “els centres docents desenvoluparan i completaran, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia, tal com es recull en el capítol II del títol V d’aquesta llei orgànica”, s’afegeix una limitació totalment innecessària que contradiu de fet l’autonomia pedagògica reconeguda per la LOE.

És, certament, molt poc afortunat l’afegitó de l’avantprojecte en aquest precepte: “En concret, els centres educatius disposaran d’autonomia per a dissenyar i implantar mètodes pedagògics propis, de conformitat amb les directrius que, si s’escau, estableixin les administracions educatives”. Els redactors del nou text legal haurien de ser coherents amb la resta de la LOE, especialment quan no s’han molestat en introduir modificacions. Vegeu, si més no, l’amplitud de l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió que reconeix als centres educatius els art. 120 i 121 de la LOE.


5.- Conclusió

En aquest article que he comentat avui, hi ha una manifesta invasió de competències de l’Estat en matèria educativa, que hauria de ser regulada per les Administracions educatives competents, ja que de fet, el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, que no hauria de tenir caràcter bàsic, com ja he analitzat en una nota anterior del blog (“Desmitificar el currículum”, publicat el 5 d'agost de 2009).

A aquesta mateixa conclusió va arribar el Tribunal Suprem, quan afirmava categòricament que “no pot pensar-se que aquest conjunt (d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l’educació” (STS 5278/1994, de 24 de juny). L’alt tribunal arriba a afirmar que “els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal”; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com “aspectes perifèrics” del dret a l’educació, i, en conseqüència, no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l’educació.





dijous, 1 de novembre del 2012

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [2]


2) Definició del sistema educatiu espanyol

De forma sorprenent, l’avantprojecte de llei orgànica afegeix a la LOE un nou article 2.bis sobre el sistema educatiu espanyol:

“A efectos de esta ley orgánica, se entiende por Sistema Educativo Español el conjunto de agentes, públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación del servicio de la educación en España y sus beneficiarios, así como el conjunto de relaciones, estructuras, medidas y acciones que se implementan para prestarlo” (art. 2.bis.1 LOE, segons LOMQE).

Ja fa temps que estic convençut que les lleis no haurien d’incloure definicions dels termes tècnics, llevat de casos excepcionals d’un contingut marcadament especialitzat, que no és el cas que comento avui.

No s’entén l’objectiu d’afegir un precepte a la LOE amb aquesta definició del sistema educatiu espanyol, si no és per a destacar el caràcter espanyol del sistema quan, com veurem, la definició no s’està referint al sistema espanyol sinó a l’estatal: el sistema educatiu espanyol és el conjunt de tots els sistemes educatius de les diferents Comunitats Autònomes, que no apareixen mencionades explícitament en aquest precepte, quan els responsables de definir el sistema educatiu són els poders públics (Estat i Administracions educatives), d’acord amb les previsions de l’article 27 de la Constitució:

-          “els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions”, apart. 3
-          “els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament”, apart. 5
-          “els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis”, apart.8 i
-          “els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi”, apart. 9.

Però el que s’està entenent en aquest precepte per “sistema educatiu espanyol” és només el “sistema educatiu estatal”, no els sistemes educatius de les diferents Administracions amb competències en matèria educativa, com es dedueix amb facilitat del segon apartat del precepte on s’enumeren una sèrie d’instruments “amb els quals comptarà el sistema educatiu espanyol per a la consecució dels fins previstos a l’article 2”, tots ells de caràcter estatal:

-          el Consell Escolar de l’Estat
-          la Conferència Sectorial d’Educació
-          la Mesa de Diàleg Social per a l’Educació (?)
-          el Sistema d’Informació Educativa
-          el Sistema Estatal de Beques i Ajuts a l’Estudi (vegeu l’art. 83.2 LOE que denomina aquest sistema com a “sistema general de beques i ajuts a l’estudi”).

No hi ha en aquesta relació cap instrument semblant de les Administracions educatives per facilitar la consecució dels fins previstos del sistema educatiu, i per tant podem concloure que el que s’ha fet és afegir a la LOE una definició del sistema educatiu estatal, destacant-lo dels sistemes educatius de les Comunitats Autònomes. Però tinc clar que l’Estat no hauria de definir un sistema educatiu espanyol que no tingui en compte els sistemes educatius autonòmics.

No es mencionen, per tant, en aquesta definició els dos àmbits del sistema educatiu espanyol, l’estatal i el propi de cada Administració educativa amb competències per a regular el sistema educatiu. Així, les avaluacions del sistema educatiu previstes a la LOE es refereixen a “l’àmbit territorial estatal o autonòmic en què s’apliquin” (art. 140.2 LOE, precissament suprimit per la LOMQE). La suma d’aquests dos àmbits estatal i autonòmic conformen el sistema educatiu espanyol, però l’avantprojecte sembla referir-se només al sistema estatal (que només pot comprendre els aspectes bàsics del sistema, però que no inclou un sistema educatiu complet).

El concepte “sistema educatiu” ja l’he analitzat en aquest blog en notes anteriors (especialment en la de 24 de març de 2010, “El sistema educatiu de Catalunya” i en la de 28 de novembre de 2011, “El sistema educatiu com a espai educatiu”). De fet, aquest és un concepte molt ampli, més del que es dedueix del precepte nou de la LOE, i hauria de referir-se a “tots els elements i aspectes que integren el sistema educatiu” (art. 148.3  i 151.c/ LOE), per exemple als següents:

-          els principis (rectors, organitzatius) i els objectius generals del sistema educatiu (art. 1 i 2 LOE)
-          els ensenyaments que ofereix el sistema educatiu, organitzats en etapes, cicles, graus, cursos i nivells d’ensenyament (art. 3.1 i 2, i 72 LOE)
-          els centres i serveis educatius (art. 107 i 112.2 LOE)
-          els alumnes, com a usuaris dels sistema educatiu (art. 176.3 LEC)
-          el professorat i altres professionals d’atenció educativa, com a agents del procés educatiu (art. 92 i ss. LOE)
-          els programes educatius (art. 79 LOE)
-          el procés educatiu i les activitats educatives, és a dir, els processos d’ensenyament i aprenentatge (art. 148 LOE)
-          la recerca i la innovació educatives (art. 105.2.d/ LOE)
-          les experiències d’interès pedagògic per al sistema educatiu (art. 116.2 LOE)
-          l’accès l la permanència en el sistema educatiu, així com la progressió de l’alumnat (art. 3.8, 66.3 i 74.1 LOE)
-          les polítiques d’educació compensatòria per a reforçar l’acció del sistema educatiu (art. 80.2 LOE)
-          el mapa escolar i la programació educativa, com a instruments que reflecteixen l’oferta del sistema educatiu (art. 109 LOE)
-          la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu (art. 11.1 LEC)
-          els suports específics per a la incorporació tardana al sistema educatiu (art. 78.1 i 2, i 79.3 LOE)
-          les activitas de lleure (art. 39.1 i 2 i 41 LEC)
-          l’ordenació general del sistema educatiu (art. 150.1.a/ LOE), que comprèn les lleis, els reglaments i altres disposicions vigents que afectin el sistema educatiu (art, 151.d/ LOE)
-          les necessitats del sistema educatiu, ja siguin les necessitats de titulació i qualificació requerides pel sistema weducatiu i també les necessitats d’escolarització (art. 95.2, 96.3 i 4, 97.2, 98.2 i 100.1)
-          la qualitat, l’eficiència i l’equitat del sistema educatiu (art. 7 LOE), així com la millora del sistema educatiu i la qualitat i l’equitat de l’ensenyament (art. 148 LOE)
-          la inspecció del sistema educatiu (art. 148.1 LOE)
-          l’avaluació (general) del sistema educatiu i els resultats dels processos avaluadors (art. 10.2, 140.1 i 2, 142.1 i 143.1 LOE). Els principals indicadors del sistema educatiu (art. 147.1 LOE)
-          la comunitat educativa i els sectors implicats en l’educació (els agents i les institucions amb incidència en el sistema educatiu) (art. 143.3 LOE)
-          el finançament dels recursos econòmics del sistema educatiu (art. 155.1 LOE).


Peró és un atreviment que l’Estat defineixi amb caràcter bàsic el sistema educatiu sense referir-se als sistemes educatius de les Comunitats Autònomes, quan la Constitució atribueix als poders públics la regulació del sistema educatiu que no pot convertir-se en monopoli estatal.

Finalment, l’apartat 3 d’aquest article recull uns quants principis (en concret 8) que regeixen el funcionament del sistema educatiu espanyol, quan l’article 1 de la LOE, que no ha estat modificat enumera fins a 17 principis que orienten el sistema educatiu. Caldria suprimir aquest apartat, per innecessari.