Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [7]

5) L’educació secundària obligatòria [3]

6.- Desaparició dels Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

L’avantprojecte de LOMQE suprimeix els Programes de qualificació professional inicial, que actualment estan inclosos dins l’Educació Secundària Obligatòria, per als alumnes majors de 16 anys que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria (art. 30.1 LOE vigent).

En conseqüència, es modifica profundament el contingut de l’article 30 de la LOE, que passa de regular els PQPI a establir un accés a la Formació Professional Bàsica, que substitueix els PQPI com a nous cicles de Formació Professional, a més dels de grau mitjà i de grau superior (art. 39.3 LOE, segons la proposta):

“Artículo 30. Propuesta de acceso a Formación Profesional Básica.

Cuando el alumno no se encuentre en condiciones de alcanzar el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas, el equipo docente podrá proponer a los padres o tutores, en su caso a través del consejo orientador, la incorporación del alumno a un ciclo de Formación Profesional Básica, siempre que cumpla los requisitos establecidos en el artículo 41.1 de esta ley orgánica.”

7.- El títol de graduat en educació secundària obligatòria

La nova redacció de l’article 31 de la LOE, sobre el títol de graduat en educació secundària obligatòria, endureix les condicions per a obtenir-lo, amb un major detall en la regulació, impropi de la normativa bàsica.

Així de l’actual obtenció de la titulació, lligada tan sols a “l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa” (art. 31.1 LOE vigent), passem a la superació de la revàlida de final de l’etapa i a una qualificació final de l’ESO, superior a 5 punts sobre 10 (obtinguda a partir de la nota mitjana de totes les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries, ponderades al 70% i de l’avaluació final ponderada al 30%.

El títol de graduat en ESO no permetrà l’accés indiferenciat a tots els estudis postobligatoris, ja que la superació de l’avaluació final per una determinada opció condicionarà l’accés als estudis del batxillerat o a la formació professional de grau mitjà:

“Art. 31.2. El título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria permitirá acceder a las siguientes enseñanzas:

a) El título obtenido en la opción de enseñanzas académicas permitirá acceder a Bachillerato,

b) El título obtenido en la opción de enseñanzas aplicadas permitirá acceder a Formación Profesional de Grado Medio.

c) Los títulos obtenidos tanto en la opción de enseñanzas aplicadas como en la de enseñanzas académicas permitirán acceder al resto de enseñanzas post-obligatorias”.

A l’apartat 3 d’aquest article 31 LOE es descriu, amb tot detall, el contingut del títol de graduat, d’una forma més pròpia d’una ordre ministerial que d’una llei orgànica, ja que fins i tot es preveu la possibilitat d’una diligència o annex al títol quan l’alumne hagi repetit la revàlida per a pujar nota:

Art. 31.3. En el título deberá constar la opción u opciones por las que se realizó la evaluación final, así como la calificación final de Educación Secundaria Obligatoria. En caso de haber superado el alumno la evaluación por las dos opciones de evaluación final, la calificación final será la más alta de las que se obtengan teniendo en cuenta los resultados de ambas opciones.

Se hará constar en el título por diligencia o anexo al mismo la nueva calificación final de Educación Secundaria Obligatoria cuando el alumno se hubiera presentado de nuevo a evaluación por la misma opción para elevar su calificación final.

También se hará constar, si procede, la superación por el alumno de la evaluación final por una opción diferente a la que ya conste en el título, en cuyo caso la calificación final será la más alta de las que se obtengan teniendo en cuenta los resultados de ambas opciones.

No recordo, dels molts anys que porto llegint lleis educatives, que el legislador hagi afinat tant en preveure tots els detalls com en aquest precepte, on l’Estat mostra un zel excessiu en descriure el dibuix del títol oficial, en lloc de limitar-se a establir els drets acadèmics i professionals de l’assoliment del grau corresponent a l’etapa de l’educació secundària obligatòria.

El certificat oficial que rebran els alumnes que no obtinguin el títol, recollirà a més del nombre d’anys cursats “el nivell d’adquisició de les competències bàsiques” (art. 31.4 LOE, segons proposta).

L’obsessió per donar importància a les qualificacions numèriques de les avaluacions dels alumnes arriba a preveure que l’obtenció directa del títol per la superació de les proves per als majors de 18 anys, comportarà com a qualificació final de l’ESO “l’obtinguda en l’esmentada prova” (art. 31.5 LOE, nou apartat afegit a la llei), sense necessitat de fer mitjanes aritmètiques amb altres estudis.   

Amb això, finalitzo els comentaris a la nova ESO. Seguiré un altre dia amb el batxillerat.

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [6]

5) L’educació secundària obligatòria [2]

4.- L’avaluació durant l’etapa

En les avaluacions de final de curs, les decisions sobre la promoció de l’alumnat han d’atendre “el nivell” en la consecució de “les competències bàsiques” (en lloc del criteri actual “atenent la consecució dels objectius”, art. 28.2 LOE).

Se suprimeix el següent paràgraf: “Les decisions sobre l’obtenció del títol al final de l’etapa les ha d’adoptar de forma col·legiada el conjunt de professors de l’alumne respectiu, atenent la consecució de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa” (art. 28.2 LOE vigent).

La promoció de curs exigeix “haver superat totes les matèries cursades” (en lloc del redactat actual: “haver superat els objectius de les matèries cursades”, art. 28.3 LOE).

Per a la promoció excepcional amb avaluació negativa de tres matèries s’afegeix la condició d’aplicar mesures d’atenció educativa propostes en el consell orientador a què es refereix l’apartat 8 de l’article 28 (que té un redactat nou, pràcticament en la seva totalitat):

Art. 28.8. “Con la finalidad de facilitar que todos los alumnos alcancen el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas en esta etapa, las Administraciones educativas establecerán medidas de refuerzo educativo. La aplicación personalizada de las medidas se revisará periódicamente y, en todo caso, al finalizar el curso académico.

Al final de cada uno de los cursos de Educación Secundaria Obligatoria se entregará a los padres o tutores de cada alumno un consejo orientador, que incluirá el grado de adquisición de las competencias básicas, en el que se propondrá a padres o tutores el itinerario más adecuado a seguir por el alumno y, en su caso, la incorporación a un programa de mejora del aprendizaje y el rendimiento o a un ciclo de Formación Profesional Básica”.

A l’apartat 3 d’aquest mateix article 28 se suprimeix la següent previsió: “Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació”.

Se suprimeix l’actual contingut dels apartats 8 i 9 de l’article 28 LOE:

28.8. “Els alumnes que en finalitzar el quart curs d’educació secundària obligatòria no hagin obtingut la titulació que estableix l’article 31.1 d’aquesta Llei poden realitzar una prova extraordinària de les matèries que no hagin superat”.

28.9. “Els alumnes que cursin els programes de diversificació curricular a què es refereix l’article 27 han de ser avaluats de conformitat amb els objectius de l’etapa i els criteris d’avaluació fixats en cadascun dels programes respectius”.

Als nous apartats 9 i 10 de l’article 28 es preveu una avaluació en finalitzar el primer cicle de l’etapa (després del tercer curs) en substitució de l’avaluació de diagnòstic actual en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria (art. 29 LOE vigent):

28.9. “Las Administraciones educativas realizarán una evaluación al finalizar el primer ciclo, mediante la realización de una prueba sin efectos académicos que tendrá como finalidad comprobar el grado de adquisición de las competencias básicas”.

28.10. “Tras cursar el primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, así como una vez cursado segundo curso cuando el alumno se vaya a incorporar de forma excepcional a un ciclo de Formación Profesional Básica, se entregará a los alumnos un certificado de estudios cursados.”

El nou article 31.4, que comentaré després, també preveu per als alumnes que no obtinguin el títol “un certificat oficial en el qual han de constar el nombre d’anys cursats i el nivell d’adquisició de les competències bàsiques”.

5.- L’avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria

La nova redacció de l’article 29 de la LOE inclou, igual que ja hem vist a l’educació primària, una avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria:

“Evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria.

1. Al finalizar el cuarto curso, los alumnos realizarán una evaluación por la opción de enseñanzas académicas o por la de enseñanzas aplicadas.

Los alumnos podrán realizar la evaluación por cualquiera de las dos opciones, con independencia de la opción cursada en cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria, o por ambas opciones en la misma ocasión.

La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10.

2. En las pruebas se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y la consecución de los objetivos de la etapa.

3. Podrán presentarse a esta evaluación aquellos alumnos que hayan obtenido bien evaluación positiva en todas las materias, o bien negativa en un máximo de dos materias.

4. Los criterios de evaluación serán establecidos por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español.

Las características generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.

5. Las pruebas deberán ser realizadas por las respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al centro.

6. Los alumnos que no hayan superado la evaluación por la opción escogida, o que deseen elevar su calificación final de Educación Secundaria Obligatoria, podrán repetir la evaluación en convocatorias sucesivas, previa solicitud.

Los alumnos que hayan superado esta evaluación por una opción podrán presentarse de nuevo a evaluación por la otra opción si lo desean, y de no superarla en primera convocatoria podrán repetirla en convocatorias sucesivas, previa solicitud.”

Com ja vaig dir en la nota sobre l’educació primària, el Govern de l’Estat no pot assumir com a competència exclusiva l’establiment de tots els criteris d’avaluació ni de les característiques generals d’aquestes proves, sinó només dels aspectes bàsics, entesos d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional com el “mínim comú denominador de la normativa estatal”, que no pot impedir les Administracions públiques completar i desenvolupar aquests criteris i característiques de les proves.

És evident que aquestes proves de final de l’etapa es poden referir a la globalitat del currículum cursat pels alumnes, i no exclusivament als aspectes bàsics i comuns del currículum fixat per l’Estat. No ens trobem davant d’una prova de caràcter estatal (malgrat el que es diu a l’apartat 4, que remet a tot el sistema educatiu espanyol), sinó d’una avaluació final de l’etapa amb característiques comunes en les diferents proves de cadascuna de les Administracions educatives, i en conseqüència, les proves les hauria d’establir cada Administració en l’àmbit de les seves competències, respectant en tot cas les característiques i trets generals que fixi la pròpia llei estatal, però sense intervenció del Govern en l’establiment dels criteris d’avaluació.

El Tribunal Constitucional ha reconegut que l’Estat “ha d’establir les bases de forma suficientment àmplia i flexible com per a permetre que els Comunitats Autònomes amb competències normatives en la matèria puguin adoptar les seves pròpies alternatives polítiques en funció de les seves circumstàncies específiques” (STC 131/1996). És evident l’excés de detall d’aquest article 29 sobre l’avaluació final de l’ESO, com ja ha reconegut, reiteradament, el Tribunal Constitucional:

"El establecimiento por parte del Estado de las bases de la ordenación no puede llegar a tal grado de desarrollo que deje vacío de contenido la correlativa competencia de la Comunidad" (STC de 28 de juliol de 1981).

Les normes bàsiques no poden esgotar la regulació d’una matèria (STC de 28-7-81, 2-1-82, 28-6-82 i 6-11-86). En definitiva, una vegada més, ens trobem amb una regulació del Govern Estatal dels criteris i característiques de les proves de les avaluacions finals d’etapa que pot afectar la competència de la Generalitat de Catalunya en matèria educativa.

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [5]

5) L’educació secundària obligatòria [1]

1.- Organització curricular dels tres primers cursos de l’etapa

De forma contrària a l’educació primària, l’organització de l’ESO recupera els dos cicles, si bé d’una duració diferent: “el primer de tres anys acadèmics i el segon amb caràcter propedèutic d’un any acadèmic” (nou art. 23.bis LOE).

Es manté l’organització en matèries, però la llei regula la de cada curs de l’etapa amb tot detall, sense cap marge al desenvolupament autonòmic, i amb les següents novetats:

a) Al primer curs la matèria “Ciències de la naturalesa” porta l’especificació de “biologia i geologia”; en canvi, al segon curs, aquesta matèria es concreta en “física i química”.

b) Al primer curs s’inclouen les matèries “Educació plàstica i visual” i “Tecnologies”. Al segon curs se substitueixen per la “Música” i l’”Educació cívica i constitucional”.

c) A més de les ja esmentades, el primer i el segon curs coincideixen en les següents matèries: “Educació física”, “Ciències socials, geografia i història”, “llengua castellana i literatura, i si n’hi ha, llengua cooficial i literatura”, “Primera llengua estrangera” i “Matemàtiques”.

d) Desapareix la matèria d’educació per a la ciutadania i els drets humans, que s’havia de cursar en un dels tres primers cursos per tot l’alumnat.

e) Al llarg dels dos primers cursos, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. Dins l’oferta de les matèries optatives, se suprimeix la menció a la cultura clàssica.

f) Se suprimeix també la limitació actual en els dos primers cursos del màxim de dues matèries més que en l’últim cicle d’educació primària (art. 24.6 LOE vigent).

g) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 24.7 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 24.4 LOE, segons la proposta).

h) Al tercer curs, la matèria de Ciències naturals es desdobla en dues matèries: “Biologia i geologia” i “Física i Química”, que han de cursar tots els alumnes, a més de les matèries del primer i segon curs, enumerades a l’apartat c) anterior. En matemàtiques, es alumnes poden optar per dues modalitats diferents: una d’iniciació als ensenyaments acadèmics i una altra d’iniciació als ensenyaments aplicats.

i) Tots els alumnes del tercer curs han de cursar també la matèria de Música i una matèria de modalitat (que només són dues: “Disseny i tecnologia” i “Utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”, les úniques previstes a l’art. 24.4 LOE, segons la proposta).

j) Al tercer curs, els alumnes cursaran almenys una matèria optativa. En l’oferta de matèries optatives s’ha d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual. Tampoc apareix en aquest tercer l’oferta de la cultura clàssica.

2.- Organització del quart curs de l’ESO

Aquest quart curs de l’etapa és el que sofreix un major nombre d’innovacions:

a) El quart curs passa de tenir un “caràcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporació a la vida laboral” (art. 25.6 LOE vigent) a “un caràcter propedèutic” (art. 25.1 LOE, segons proposta), és a dir, aquest curs es converteix en un ensenyament preparatori per a l’estudi d’una disciplina. I en conseqüència, en lloc de la possibilitat actual d’establir agrupacions de les matèries en diferents opcions, s’estableix amb caràcter general que el quart curs “es podrà cursar en l’opció d’ensenyaments acadèmics per a la iniciació al Batxillerat, o en l’opció d’ensenyaments aplicats per a la iniciació a la Formació Professional”.

b) De les matèries obligatòries, se suprimeixen l’Educació eticocívica i la de Ciències socials, geografia i història. Les Matemàtiques s’ofereixen en les mateixes modalitats del tercer curs: l’una corresponent a ensenyaments acadèmics i l’altra a ensenyaments aplicats.

c) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments acadèmics hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Física i Química o Geografia i Història;

-          Biologia i Geologia o Llatí;

-          Una matèria optativa (reduint-se l’optativitat actual: “Els alumnes poden cursar una o més matèries optatives d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives”, art. 25.3 LOE vigent). En l’oferta d’optatives, només es preveu l’obligació d’incloure una segona llengua estrangera, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica i visual.

d) Els alumnes que optin per la modalitat d’ensenyaments aplicats hauran de cursar, a més, tres matèries:

-          Ciències aplicades a l’activitat professional;

-          Tecnologies de la Informació i la Comunicació;

-          Una matèria optativa (l’oferta de matèries optatives haurà d’incloure la matèria d’iniciació a la vida laboral i l’activitat emprenedora, així com una matèria relacionada amb l’educació plàstica).

e) Se substitueix, dins el tractament transversal en totes les àrees, “l’educació en valors” (art. 25.4 LOE vigent) per “la emprenedoria i l’educació cívica i constitucional” (art. 25.6 LOE, segons la proposta).

f) S’ha de garantir que els alumnes puguin assolir l’adequat nivell de competències bàsiques establert per a l’ESO tant per l’opció d’ensenyaments acadèmics com per la d’ensenyaments aplicats (art. 25.7 LOE, segons proposta).

3.- Programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle

La nova redacció de l’article 27 LOE introdueix uns programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment en el primer cicle (és a dir, en els tres primers cursos) que són una versió dels actuals “programes de reforç de les capacitats bàsiques per als alumnes que ho requereixin per poder seguir amb aprofitament els ensenyaments de l’educació secundària” (art. 24.8 LOE vigent) i dels “programes de diversificació del currículum des de tercer curs d’educació secundària obligatòria, per a l’alumnat que ho requereixi després de l’oportuna avaluació” (art. 27.1 LOE vigent).

Els nous programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment es poden implantar des del segon curs (a diferència de les actuals diversificacions del currículum des de tercer curs) i el seu contingut és pràcticament idèntic: una metodologia específica a través d’una organització de continguts, activitats pràctiques i, si s’escau, de matèries, diferent de l’establerta amb caràcter general” (art. 27.1 LOE vigent i nova proposta).  

Els requisits per a incorporar-se als nous programes són haver repetit almenys un curs en qualsevol etapa i una vegada cursat el primer curs, no estiguin en condicions de promocionar a segon per la via ordinària, o que una vegada cursat el segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer per la via ordinària (per tant, el programa es desenvolupa al llarg de dos cursos en el primer supòsit, o només en tercer curs, en el segon supòsit), evitant-se en definitiva la repetició d’un curs d’ESO.

El projecte de llei preveu, fins i tot, la incorporació excepcional a un programa de millora de l’aprenentatge i el rendiment quan els alumnes no estiguin en condicions de promocionar al quart curs, “per a repetir tercer” (art. 27.3 LOE, segons proposta).

Aquest programes van dirigits a aquells “alumnes amb dificultats generalitzades d’aprenentatge no imputables a manca d’estudi o esforç” (art. 27.3 LOE, segons proposta), amb la finalitat que els alumnes “puguin cursar el quart curs per la via ordinària i obtinguin el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria” (art. 27.1 LOE, segons proposta).

En la propera nota continuaré amb l’avaluació d’aquesta etapa.

Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [4]

4) L’etapa de l’educació primària

1.- Organització curricular de l’etapa

D’entrada, desapareixen els cicles de l’etapa, que ara s’organitzarà en sis cursos sense agrupar-los de dos en dos com succeeix actualment.

L’àrea actual de Coneixement del medi natural, social i cultural es divideix en dos àrees, la de Ciències de la naturalesa i la de Ciències socials.

Se suprimeix l’àrea d’educació per a la ciutadania i els drets humans, prevista en un dels cursos del tercer cicle de l’etapa.

S’afegeix un apartat 4 a l’article 19, amb la següent redacció:

“La lengua castellana o la lengua cooficial sólo se utilizarán como apoyo en el proceso de aprendizaje de la lengua extranjera. Se priorizarán la comprensión y la expresión oral.”

2.- L’avaluació dels alumnes durant l’etapa

Se substitueix l’accés de l’alumnat al cicle següent per l’accés al curs següent, després d’assolir les competències bàsiques corresponents i el grau de maduresa adequat.

Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 20 de la LOE:

“No obstant el que s’assenyala a l’apartat anterior, l’alumnat que no hagi assolit algun dels objectius de les àrees pot passar al cicle o etapa següent sempre que aquesta circumstància no li impedeixi seguir amb aprofitament el nou curs. En aquest cas ha de rebre els suports necessaris per recuperar els objectius esmentats.”

El nou apartat 3 d’aquest article 20 de la LOE inclou una avaluació de tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de Primària, “en la qual es comprovarà el grau d’adquisició de les competències bàsiques en comunicació lingüística i matemàtica”. Aquesta avaluació substitueix, de fet, l’avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, prevista a l’article 21 LOE (en el seu redactat actual) en finalitzar el segon cicle de l’educació primària.

L’avaluació de diagnòstic del final del segon cicle és “competència de les administracions educatives, (i) té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa” (art. 21 LOE, suprimit per l’avantprojecte amb un nou redactat que comentaré després).

En canvi aquesta nova avaluació del final del tercer curs no s’atribueix a les administracions educatives, ja que “les característiques seran les indicades en els apartats 2 i següents de l’article 21 per a l’avaluació de final de l’Educació Primària” (art. 20.3 LOE, segons el nou redactat de l’avantprojecte), característiques atribuïdes directament al Govern de l’Estat, no a les administracions educatives.

La finalitat de la nova avaluació de final del tercer de Primària és molt diferent a l’avaluació de diagnòstic:

“De resultar desfavorable esta evaluación, el equipo docente deberá adoptar las medidas ordinarias o extraordinarias más adecuadas, que podrán incluir la repetición del tercer curso” (art. 20.3 LOE, segons nova redacció).

S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 20, totalment innecessari, ja que el seu contingut és pràcticament idèntic a l’art. 19.1 LOE (no modificat per l’avantprojecte, i per tant quedarà en vigor). Comparem els dos textos:

LOE, art. 19.1. En aquesta etapa es posa especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge i en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes dificultats.

LOE, art. 20.4. Se prestará especial atención en la etapa de Educación Primaria a la atención personalizada de los alumnos, la realización de diagnósticos precoces y al establecimiento de mecanismos de refuerzo para lograr el éxito escolar.

3.- L’avaluació final de l’Educació Primària

L’article 21 de la LOE rep un redactat totalment diferent: de l’avaluació de diagnòstic passem ara a l’avaluació final de l’etapa, que no existia en la LOE.

Evaluación final de Educación Primaria.

1. Al finalizar el sexto curso de Educación Primaria, se realizará una evaluación a todos los alumnos, sin efectos académicos, en la que se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y de cumplimiento de objetivos de la etapa. Su resultado tendrá carácter informativo y orientador para los centros, el equipo docente, las familias y los alumnos.

2. Los criterios de evaluación serán establecidos por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español. Las características generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.

3. Las pruebas deberán ser realizadas por las respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al centro.

En aquest nou precepte hi ha problemes greus de possible inconstitucionalitat. El Govern de l’Estat no pot assumir la competència exclusiva per a establir els criteris d’avaluació ni les característiques generals d’aquestes proves, s’hauria de limitar, com a molt, als aspectes bàsics. Com aquestes proves es referiran a la globalitat del currículum cursat pels alumnes, i no només als aspectes bàsics, les haurien d’establir les administracions educatives, que són les responsables de fixar el currículum de l’etapa.

Per una altra banda, i atès el “caràcter informatiu i orientador per als centres, l’equip docent, les famílies i els alumnes” (art. 21.1 de l’avantprojecte), aquestes proves no poden tenir caràcter de normativa bàsica, ja que no tenen cap incidència sobre la superació de l’etapa educativa ni tampoc sobre cap titulació acadèmica o professional dels alumnes (l’Estat, per tant, no pot invocar les competències previstes a l’article 149.1.30 de la Constitució).

En conseqüència, a més de ser molt discutible el caràcter bàsic de l’avaluació final de l’educació primària, s’ha de rebutjar per invasió de competències la remissió al Govern de l’Estat de l’establiment dels criteris d’avaluació i de la fixació de les característiques generals de les proves, sense que salvi aquesta invasió competencial el tràmit de consulta prèvia a les Comunitats Autònomes, en el cas de les característiques generals de les proves.